Cites documentals i fonts: av. de Can Roqueta
"Una nit la campana tocà a sometent. Hi havia foc a can Roqueta. Sabadell no tenia cos de bombers. Ho eren tots els veïns que amb bona voluntat compareixien amb galledes i forques a extingir l'incendi. De tant en tant la campana parava i la veu potent del campaner, des de dalt del campanar, cridava: - Foc a can Roqueta! -En el pregon silenci de la nit en un poble senzill que dorm, la veu es sentia molt bé, car ell cridava des de cada un dels finestrals que compta a cada angle. Tingui's present, però, que Sabadell en l'època a la qual em refereixo era d'una extensió molt reduïda, puix la població prenia la forma d'un apinyament." (p. 81)
"Mentre discorrien aquests períodes el nostre terme continuava poblat, i molt, i de l'edat del ferro hi han vàries estacions (estació és l'indret en el qual estan els restes, on jeuen, per la qual cosa s'anomena també jaciment) a can Llobateres, on la font devia cridar els pobladors, prop de la fàbrica Marcet, a can Barba i a can Roqueta, lloc ben protegit. A can Roqueta hi havia una necròpolis o un lloc d'enterraments, que aleshores es feien servant en urnes les cendres del difunt, que es cremava,..." (p. 43) "...d'aquest segle [XIV] posseïm una font de notícies que manca en els anteriors, que és la dels capbreus o resums que eren els registres dels censos o drets que els senyors obtenien i que, a requesta d'ells, declaraven els censataris explicant la raó i origen de les possessions que tenien subjectes a cens. En aquests capbreus veiem anomenats una sèrie de masos que (entre desaparescuts o existents aleshores) volten la quarentena i són tots del terme antic de Sabadell, que no comprenia ni la quadra de Sant Pau de Riusec, ni la part de Junqueres que va ésser agregada l'any 1852. [...] D'aquesta munió de pagesies un temps escampada pel terme de Sabadell, en davallar el segle catorzè, no n'existien encara ni la meitat i eren les que segueixen: ...Roqueta..." (p. 147)
"Can Roqueta Masia encara existent situada a la serra de Sant Iscle, a l'esquerra de la carretera de Mollet, coneguda des del segle XIII. A la vora de Can Roqueta, dins les seves terres, fou trobat un camp cinerari neolític. Durant l'edat mitjana també fou coneguda com a mas Gual i mas Roca, però la seva màxima esplendor correspon al segle passat, quan el 1880 l'adquirí Fontanet. Amb Fontanet la masia es modernitzà. Així, fou el primer lloc d'Espanya on es féu servir l'arreu de desfons que, tirat per cinc mules, permetia fer girades de dos pams de fondària. La masia, que ha donat nom a un barri de Sabadell, ha sofert amb el temps moltes modificacions."